Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps

ponzella2.JPG

LA PLAÇA LESSEPS A TRAVÉS DELS MAPES L’evolució de l’espai urbà

1707 ca


Descripció geogràfica i paisatgística del lloc

Testimoni: Fra Joan de Sant Josep, Annals...*

Font: MARTÍ i BONET, Josep M., et al., Els Josepets, parròquia de la Verge de Gràcia i Sant Josep. 300 anys d’història, 1987

“El paratge del Convent és a mitja llègua de tota la rivera del mar de Barcelona, es comencen a aixecar varis turons que creixen lentament i multiplicant-se en altres de més grans amb diferent formosa desigualtat, vestits tots i coronats d’arbres, vinyes i verds matolls deixen entre sí espais i boniques valls per a veïnatge i cultura, no solament són de gran utilitat per al poble, sinó de sana formosor a tota la campinya. Són alguns molt eminents i tots estan poblats d’aldees, cases de camp, convents o ermites, tan freqüentats que no cobdicien els concursos de Barcelona.

 

A les primeres faldes, doncs, de la serralada entre Nord i Ponent davant la ciutat, s’aixeca un dels esmentats turons, més que de mitjana eminència. Quasi insensiblement ve desplegar mitja llègua de falda fins a la ciutat, predominant-la i registrant-la tota amb el seu formós territori i dilatat mar, sense cap destorb. A l’arrel de la collada on comença a sentir-se més sensiblement el seu record, està “sentado el convento que desembarazó a todo oriente y medio día, ve y es visto de muchas leguas”.

 

La tanca del convent, cenyint el convent i bona proporció de terra més plana per la part inferior, es va perllongant per la muntanya cap amunt fins, més o menys el cim, formant un paral.lelògram de 300 “camas” de llarg i 100 d’ample. Està plantat de vinyes, formosejat amb moltes olives, ametllers i altres fruiters, en la seva millor terra i més plana es recull pa, llegums i hortalisses i tot gènere de fruits especialment moltes ametlles. Al principi del vinyet surt l’aigua de la mina, on “encañada parte de ella pasa por debajo de tierra y camina por debajo de las oficinas del convento y la demás la desagua en el estanque para el servicio de la huerta”. A la part superior de la tanca sobressurt l’ermita de St. Joan Baptista que per estar apartada del convent i acompanyada de xipressos, oliveres, ceps i roserssoledat d’ànim i per la seva eminència de les més dilatades i formoses vistes que es poden desitjar.

 

Des de la porta de l’església corre un carrer de xiprers fins trobar un camí molt freqüentat que per allà passa, el qual sortint de Barcelona per la porta de l’Àngel, torba després el convent de Sant Jesús, acompanyat abans de les guerres d’un bon raval i ara de les seves ruïnes i d’algunes poques cases que han quedat. Més endavant deixa també a dreta el convent de Mont Calvari de Pares Caputxins. I prosseguint entre moltes cases de camp arriba al nostre convent. I endinssant-se després pel serral, trobem el lloc de Sant Genís i el Reial Convent de Sant Geroni d’Hebró” *.

* Cita a opus cit., pp. 32-33, de la font Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya, Anales de Fray Juan de San José..., vol. 4 (a. 1586-1588), cap. 20, p. 47. Fra Joan de Sant Josep acabà els seus annals el 1707. Així doncs, és molt possible que aquesta descripció hagués estat escrita un temps abans.


Anterior Següent

IniciÍndex generalCrèditsReferències

Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps

Web master

 

1