Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps

ponzella2.JPG

LA PLAÇA LESSEPS A TRAVÉS DELS MAPES L’evolució de l’espai urbà

1697


Ataque del ejército francés sobre la Ciudad de Barcelona... (fragment)

Posició de les tropes franceses prop del Convent dels Carmelites

Cartografia: Clemente Puche

Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

[Ref. internet]

1697setgebcn_clementepuche.jpg

Detall, en perspectiva a la “vista d’ocell” (com si estigués presa des del Tibidabo), de la posició de les tropes franceses i campaments davant del Convent dels Carmelites i l’església de Ntra. Sra. de Gràcia, on se situava el quarter general de Lluís Josep de Borbó, Duc de Vendôme, durant el setge de Barcelona, a la denominada Guerra dels Nou Anys. La representació de l’església tracta de ser especialment fidel a la realitat de l’habitual arquitectura carmelitana, malgrat no ho és tant amb el clos del convent (de fet, vist el poc relleu donat als vertents i als cursos d’aigua, el cartògraf devia conèixer poc la geografia de Barcelona i tot apunta no ho feu per observació directa). Es poden observar dos cossos de l’exèrcit francès custodiant el lloc. Es tracta d’una versió nord-sud, és a dir des de la perspectiva dels defensors de la Ciutat, que en la versió sencera situa l’artilleria francesa bombardejant Barcelona. També es desdibuixa l’avinguda amb xiprers a l’entrada al convent, des d’aquesta perspectiva a la dreta d’un curs d’aigua (la riera de Vallacarca) que també devia definir un vial cap a la muntanya. Es distingeixen també altres construccions, que devien correspondre a la representació de les masies que ja havien d’existir a l’època i, a la muntanya, l’església de Sant Jeroni. L’autor del plànol, Clemente Puche (d’origen murcià), va ser un afamat gravador de l’època, dedicat també a la il·lustració d’obres matemàtiques i d’enginyeria i construcció, així com a la imagineria per a llibres religiosos. Es pot dir que aquesta perspectiva era innovadora en aquell moment, car no era habitual en la manera de delinear de l’època, i molt s’apropa a considerar el plànol més com a element artístic (fins i tot al·legòric), per donar fe del fet del setge i del terrible bombardeig, que de les posicions i del dibuix exacte del territori [al respecte, vegeu els comentaris a MUÑOZ CORBALÁN, Juan Miguel, “Iconografía urbana de Cataluña (siglos XVI-XVIII). Una aproximación tipológica y teórica”, a revista D’Art, Volum 1997, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1999, p. 149-150].

1697_setgebcn_clementepuche_sencer.jpg

Imatge sencera del plànol. Vegeu com la muntanya de Montjuïc apereix exagerada, sobre un paisatge de Barcelona que sembla totalment pla i on no es mostra el relleu de les carenes circumdants. Vegeu també que el plec del plànol (molt probablement conservat plegat) mostra la centralitat del Josepets en el teatre d’operacions del setge.


Anterior Següent

IniciÍndex generalCrèditsReferències

Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps

Web master

 

1